La plaça i els porxos, orgull de poble i far de futur

Ha tornat a obrir la Confiteria, el meu bar de capçalera. Ho és per dos motius: pel mobiliari de fusta, les taules de marbre i el regust antic que, afortunadament, ha mantingut amb la reforma acabada d’estrenar; i, sobretot, per la seva terrassa sota els porxos de la plaça.

Quan després de tres setmanes hi vaig tornar a seure, vaig fer una repassada de la perspectiva que, des de la terrassa, tens dels porxos i del conjunt de la plaça. I, és clar, em vaig fixar en detalls que, per estar-hi acostumat, et poden passar desapercebuts. Un d’ells és el sostre de pladur dels porxos, sota el qual s’hi amaga un tresor en forma de bigues que alguns potser ja no recorden.

Fa uns anys, pel seu mal estat i despreniments de pintura, l’Ajuntament va decidir tapar les bigues. Potser comença a ser hora de fer el pas i restaurar-les. Reconec, això sí, que no tinc clar a qui toca rascar-se la butxaca, si al Consistori o als propietaris dels edificis dels porxos. Sigui com sigui, l’Ajuntament és qui pot marcar el camí, per exemple cercant i/o establint subvencions.

Ara bé, els porxos no serien el que són sense la plaça majestuosa que embolcallen. Més de 4.000 metres quadrats d’orgull de poble i essència riudomenca. Darrerament, però, a la nostra plaça l’hem vist patir:

  • La recuperació de la cisterna/refugi -una molt bona notícia- no s’ha resolt de la millor manera possible, ja que la seva entrada i sortida trenquen l’harmonia del conjunt de la plaça. La vorera que s’ha construït a la sortida de la cisterna -que sembla del tot provisional- tampoc hi ajuda.
  • La ubicació de la pantalla informativa i el seu impacte estètic també és més que discutible.
  • En pocs mesos ha aparegut i desaparegut, com si fos un bolet, una caseta de fusta vinculada al bar del Casal Riudomenc (per cert, un bar que segueix tancat, com bé saben a la Llar de Jubilats).
  • Tampoc està clar quins festius es pot circular en cotxe per la plaça i quins no (si els canvis són deguts a les obres que es fan als carrers del voltant, s’agrairia una millor comunicació).
  • També hem vist morir arbres de la plaça.
  • I algunes de les escales i rajoles ornamentals que envolten la plaça tampoc passen pel seu millor moment.

Amb la plaça cal una reflexió global, que vagi des de l’urbanisme a la circulació, passant per l’arbrat i la vegetació. Els llums d’envelat d’aquest estiu han estat una bona idea, però és imprescindible pensar en conjunt i millorar l’execució de les actuacions.

Certament, hi ha barbaritats de difícil solució. Penso, sobretot, en alguns blocs de pisos de la plaça que unes normes urbanístiques obsoletes i un govern poc exigent van permetre construir fa un grapat d’anys i que el mateix web de l’Ajuntament qualificia d’edificis “moderns que no s’adiuen a l’harmonia del conjunt”. Però més enllà d’això, hi ha camí per tornar a fer lluir la plaça i els seus porxos. Seria una molt bona manera d’irradiar força al nucli antic, que la necessita.

A Riudoms tenim talent suficient per sortir-nos-en amb nota. Fem la feina i fem-la bé!

PD. Gràcies també al Katacrep, per la seva paciència i per haver donat refugi a molts dels que durant algunes setmanes ens hem quedat sense el nostre bar de capçalera. I també al D’acord, a l’Atura’t, etc.